Comunicació de Memòria de Mallorca a la reunió convocada a les 17 hores, el 22 d’octubre de 2026, de la Comissió de la Llei per a la Recuperació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme de les Illes Balears

Demanam expressament que aquesta comunicació, que enviam avui mateix per correu electrònic al Servei de Memòria Democràtica del Govern Balear, consti en acta.

Membres de les Comissió,

Hem decidit renunciar a la nostra participació en aquesta Comissió, així com també a la Comissió de la Llei de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears, i volem comunicar-vos-ho personalment, en presència de tots els seus membres, perquè conegueu directament els motius que ens han conduït a prendre aquesta decisió.

No és fruit d'un desacord puntual, sinó de la constatació que el funcionament d'aquest òrgan de la CAIB i la gestió de les polítiques de memòria democràtica del Govern s'han allunyat de les finalitats per les quals varen ser creats.

En primer lloc, les Comissions no exerceixen de manera efectiva les funcions que legalment els corresponen.

Les actuacions del Govern es decideixen i, sovint, s'executen abans que les Comissions les puguin valorar. Les nostres propostes i demandes són ignorades reiteradament, sense rebre explicacions. La participació no pot limitar-se a assistir a reunions i expressar opinions que després no tenen cap incidència real.

A aquesta situació s'hi afegeixen actuacions que consideram contràries al marc legal vigent que evidencien una manera de procedir que deixa al marge les Comissions Tècniques, desvirtua les seves funcions i afavoreix la politització de la memòria democràtica, en detriment del criteri tècnic, l'experiència especialitzada i la participació de les entitats memorialistes i de víctimes:

• No s'aplica el reglament aprovat per majoria absoluta, amb l'argument que no s'ha localitzat l'acta de la seva aprovació, però tampoc no s'ha procedit a aprovar-lo novament en la forma legalment exigida.

• S'impulsen actuacions a l'empara de la Llei de memòria democràtica, com les relatives als bombardejos de l'aviació republicana, sense comptar prèviament amb el parer de la Comissió de Memòria Democràtica, malgrat el paper que la llei li atribueix.

• No se'ns informa adequadament de les actuacions relacionades amb la derogació de la llei, tot i a sol·licitar-ho, a formar part de les Comissions i a ser una de les entitats directament interessades i afectades. Ens hem d’assabentar pels mitjans de comunicació, tant de la decisió de derogar-la com de la seva posterior suspensió.

• No es recullen a l'ordre del dia punts a tractar al·legant que la presidència correspon al Govern i que el reglament anterior no és aplicable.

• No se’ns respon ni a preguntes ni a propostes.

Per citar un exemple, la darrera que hem presentat per escrit, en data de registre el 2 de setembre de 2026, el Govern l’ha ignorada, una vegada més, en aquest cas es referent a la instal·lació a les vies públiques de Palma de memorials- monuments a les més de 2.000 víctimes de desaparició forçada a Mallorca i a les més de 6.000 víctimes mortals de bombardejos de l'aviació feixista procedent de Mallorca a altres indrets. Ni tan sols s’ha posat a l'ordre del dia perquè els membres de la Comissió la puguem valorar a la reunió convocada avui.

• S’elaboren Plans de Fosses sense la gestió i participació de les Comissions corresponents.

• Inclòs no es compleixen compromisos adquirits, un clar exemple és el cas del Columbari de la Dignitat.

Memòria de Mallorca va presentar una proposta de text per al memorial i va establir uns requisits imprescindibles. Entre d’altres, dues de les condicions irrenunciables eren que hi figuràs una referència expressa al cop d'estat de 1936 i que el text fos assumit com a propi per la Comissió i que així constàs a la placa.

Se'ns va assegurar verbalment que aquests requisits s'havien incorporat. Tanmateix, el memorial es va inaugurar i la placa es va descobrir sense respectar aquestes dues condicions fonamentals.

No és una qüestió menor de redacció. La referència al cop d'estat és essencial per contextualitzar la repressió franquista i reconèixer a les seves víctimes, i l'autoria de la Comissió havia de garantir que el text fos fruit d'un procés participatiu i d'un acord institucional, no d'una decisió unilateral. No podem acceptar que se'ns asseguri que uns compromisos es compliran i que, finalment, s'incompleixin.

La nostra renúncia també respon a la política general del Govern: l’eliminació de la Direcció General de Memòria Democràtica i de l'oficina d'informació i atenció a les víctimes del franquisme i les seves famílies, instruments essencials que varen ser possibles després de molts anys de lluita. A això s'afegeix el manteniment de la voluntat de derogar la Llei de memòria democràtica de les Illes Balears, que consideram incompatible amb la necessitat de continuar avançant en el reconeixement i la defensa dels drets de les víctimes.

La memòria democràtica no pot quedar reduïda a actuacions puntuals, mentre es debiliten els instruments necessaris per garantir una política pública continuada, coherent i respectuosa.

Tampoc no podem acceptar que les entitats memorialistes i les famílies de les víctimes siguin convidades a actes institucionals sense disposar d'una capacitat efectiva de a l’organització i d'incidència en les decisions que els afecten.

Memòria de Mallorca és una entitat de drets humans que fa més de vint anys que treballa, des del compromís i el voluntariat, per la veritat, la justícia, la reparació, les garanties de no repetició i la memòria de les víctimes del cop d'estat, la guerra i la dictadura franquista.

No hem faltat a cap de les més de seixanta reunions celebrades des de l'aprovació de les dues lleis, aportant més de vint anys d'experiència, testimonis, documentació rellevant, contactes d’especialistes i de familiars de víctimes.

La nostra feina ha contribuït a impulsar projectes, investigacions i exhumacions tan rellevants com les de les fosses de Porreres i Son Coletes, o a incorporar, per primera vegada, vint estudis al darrer Pla de Fosses i Memòria Democràtica des d'una perspectiva transversal. Entre les nostres propostes hi ha el Cens de Víctimes, la incorporació de la perspectiva del dret internacional dels drets humans i l'estudi del trauma transgeneracional.

Ho recordam perquè la nostra participació mai no ha estat testimonial. Hem contribuït activament a construir les polítiques de memòria democràtica de les Illes Balears. Precisament per això, no podem acceptar que ara se'ns relegui a una presència sense capacitat efectiva de decisió.

El diàleg exigeix voluntat d'escoltar, la participació exigeix capacitat d'incidència i la confiança exigeix que els compromisos es compleixin. Quan això no es produeix, la nostra presència deixa de tenir sentit i pot acabar legitimant una manera de fer amb la qual discrepam profundament.

Per tot això, Memòria de Mallorca comunica formalment la seva renúncia a formar part d'aquestes dues Comissions.

Aquesta renúncia no suposa tancar definitivament la porta a la nostra participació institucional. Memòria de Mallorca no descarta tornar a formar part d'aquesta Comissió en el futur, sempre que es produeixi un canvi efectiu en el seu funcionament i es recuperin les funcions, els objectius i l'essència per als quals var ser creada, garantint una participació real, el respecte al marc legal vigent i la capacitat efectiva d'incidència de les entitats memorialistes i de les víctimes.

Així mateix, volem deixar clar que aquesta decisió no és contra les persones que integren aquestes Comissions. De fet, volem aprofitar per donar les gràcies als companys i a les companyes que han aportat els seus coneixements i han col·laborat per assolir els objectius que marquen les lleis de memòria.

Nosaltres, continuarem treballant, des de la independència de la nostra entitat, en la recuperació de la memòria i la defensa dels drets de les víctimes, i continuarem exercint la nostra responsabilitat de fiscalitzar l'acció de les administracions públiques.

Per respecte a les víctimes del franquisme, a les seves famílies i als més de vint anys de feina de Memòria de Mallorca, no podem continuar legitimant amb la nostra presència una situació que s'ha allunyat dels objectius i de l'esperit de les lleis autonòmiques de memòria democràtica.