POSSESSIONS  DE  FELANITX

volum  ii

Tomàs Vibot

L’autor

tomàs vibot (1973). Filòleg, escriptor, investigador i promotor cultural. Membre, entre altres institucions, del Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (Institut d’Estudis Catalans), Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de la Societat Arqueològica Lul·liana. Professor i guia cultural en temes patrimonials, històrics, folklòrics i literaris. Col·laborador a diaris, publicacions culturals, revistes locals, butlletins historicoculturals i lingüístics. Coautor de diversos catàlegs de béns patrimonials. És autor, entre d’altres, dels llibres Sa Mola de Planícia. El vessant nord-oest; Son Bunyola, una mar de noms; Superna. Una vall a través de la història i la toponímia o La II República a Puigpunyent. 1931-1936.

Penses per a un segon volum

Mallorca és un país de possessions. No es pot entendre la seva història sense tenir en compte el paper que exerciren: de centre de producció a espai de poder; d’eix de concentració humana i força de treball a indret on coincideixen enginyeria i art, arquitectura i planificació territorial. Les possessions també apareixen com a elements cabdals en la gran història mallorquina, com per exemple en els conflictes dels Canamunt i Canavall, en ser l’origen de molts dels llogarets que fiten la nostra geografia (Son Negre, Cas Concos, Son Macià, Ruberts, etc.), en l’arribada de l’Estat liberal i en les desamortitzacions (parcel·lacions i establiments dels vells latifundis que permeteren l’accés a la propietat de la terra per part dels pagesos), en ser edificis amb jardins admirats per part dels primers visitants il·lustrats o romàntics i passar a ser objecte literari o pictòric (Alfàbia, Raixa, sa Granja, etc.)... Però sobretot han estat presents des dels seus inicis en la vida quotidiana, en el dia a dia d’una col·lectivitat que hi anava a fer feina, que hi residia, que en depenia d’alguna manera o altra. A dia d’avui el concepte possessió –per bé o per mal– designa una realitat extinta. Sempre diem –hiperbòlicament– que estudiar possessions és fer ara mateix arqueologia. Eren centres de producció autosuficients en el si d’una societat feudal que perdurà centúries i, per això, es convertiren en eixos de poder a través del control dels recursos i de la població de la part forana. Per aquest motiu els propietaris –alta noblesa, clergat, togats, rics comerciants, mà major local, etc.– practicaren una política de manteniment en el sí de la nissaga i, si es podia, d’expansió de propietats a la ruralia. És per això que el poder en aquella Mallorca històrica també es mesurava no sols per la qualitat de possessions en propietat sinó també per la quantitat (l’exemple més revelador fou Gabriel de Berga i Safortesa, qui a la primera meitat del segle xviii n’acumulà més de vint).

Possessions seleccionades

Sa Badalona, Son Barceló, Son Burguera, Sa Cavella, Son Calderó, Firella, S’Horta Vella, Son Nadal, So n’Oliver, Son Pou, Son Ramon, Son Ramonet, Son Rosselló, Es Rossells Grossos, Son Sala, Son Soleret, Torre de cas Saliner, Tortitx, Sa Tortuga i Son Mas, Son Valls de Padrines.

Distribució

Illes Balears: Palma Distribucions

Catalunya: Nordest Llibres

País Valencià: Sendra Marco